Tou

Des de fa molts anys, cada cop que tinc una època amb molt estrès em repeteixo a mi mateix el mateix salm: “No ets un cirurgià, no ets un arquitecte, un error teu no implica la pèrdua de vides humanes”. El salm el vaig matisar força fa temps, quan vaig començar a treballar en projectes relacionats amb la salut, però bé, no tenia a les mans el cor d'una persona, i això reduïa una mica l'ansietat.

Encara que treballem en Experiència d'Usuari, poques vegades mirem als ulls quan està trastejant amb la nostra feina, excepte en els cada vegada més escassos test d'usuaris, però admetem-ho, sempre ho fem des de la barrera i mai no admetem davant seu que nosaltres som els responsables de l'error.

Sempre he cregut que el material i el mitjà amb què treballes condiciona el teu caràcter, encara que intel·lectualitzem en excés el nostre treball, el projecte final no deixa de ser una mera eina virtual projectada sobre una pantalla. Una eina mal·leable, tova, que pot ser modificada amb certa agilitat si no compleix correctament la seva comesa.

Encara que aquesta característica li atorga gran complexitat a la nostra feina, no deixa de tenir un doble raser sobre com ens hi aproximem. Acceptem que la comunitat professional ha trigat molt de temps a introduir el rigor i la metodologia als productes digitals. L'èxit i la boiancia actual del sector, tenint en compte la que està caient, no és ni més ni menys fruit de les lliçons que vam aprendre fa més de 10 anys a la “bombolla punt com”. Costa introduir rigor, metodologia i procés en un medi quant aquest és tan mal·leable com la plastilina, de vegades em pregunto si ens aproximaríem de la mateixa manera a la nostra feina si talléssim en pedra els projectes, si una fallada el càlcul de l'estratègia de la trajectòria de la tuneladora impliqués un col·lapse en els fonaments dels edificis històrics que acarona.

El nostre treball és reversible, degradable, efímer i moltes vegades futil, i això de vegades ho acosta més al regne de la performance que al del disseny. Aleshores procurem no sobreactuar, i no desplegar més mitjans que els necessaris per realitzar la nostra feina. El treball final d'un escenògraf és deixar llesta l'escena, no aclaparar els actors amb els croquis de la feina.

 

Més entrades de Disseny