Rudolf Arnheim i el Pensament Visual

Segurament molts de vosaltres, encara avui dia, us haureu trobat amb lliurables d'UX plens de text, instruccions i frases descriptives, que intenten solucionar mitjançant l'ús del llenguatge escrit allò que no s'ha pogut solucionar visualment. Aquest tipus de solucions, generalment, entorpeixen molt la interfície i la fan poc fluida, ja que no fan altra cosa que apedaçar problemes de disseny .

Aquesta inèrcia, cada dia més en desús, potser és deguda al fet que durant molt de temps en aquest país, el disseny o el visual va tenir molt descrèdit entre els professionals de la Usabilitat i l'Arquitectura de la Informació. El disseny estava completament separat dels atributs de la usabilitat, era molt comú sentir frases del tipus “això ja és un problema de disseny” o “que ho solucioni el dissenyador”. Això va ser en gran part condicionat pel background multidisciplinari dels pioners de la professió.

Però per què aquest rebuig i dificultat per interpretar i valorar el que és visual?

A les cultures occidentals, el llenguatge (i per tant el pensament) està basat en una estructura semàntica, percebem el món per una sèrie de coneixements descriptius la qual cosa ens porta inevitablement a una lògica científica i lineal, busquem un sentit inequívoc de les coses: què, com, quan i per què.

El llenguatge i el pensament visual no funcionen així, els elements visuals no tenen un sentit inequívoc, la qual cosa ja xoca amb la manera de pensar de la majoria.

Un dels pioners a analitzar i dignificar el pensament visual va ser Rudolf Arnheim , psicòleg i filòsof nascut a Berlín el 1904, molt influït per la psicologia de la Gestalt i l' Hermenèutica . Per a Arnheim, l'home modern està permanentment assetjat pel món del llenguatge i el fa servir massa per relacionar-se amb el món.

Al seu llibre Visual Thinking (1969), un clàssic a les escoles d'Art i Disseny, planteja que hi ha altres maneres d'aprehendre el món basades en els sentits, per exemple, en la vista. El llenguatge ens serveix per anomenar allò que ja ha estat escoltat, vist o pensat, però abusar-ne ens pot paralitzar en la resolució de problemes mitjançant la creació intuïtiva.

«All perceiving és també thinking, all reasoning és també intuïció, all observation és també invenció.»
Rudolf Arnheim, Art and Visual Perception: A Psychology of the Creative Eye (1954)

Com pensem de manera visual?

Per a Arnheim, la intel·ligència és impossible sense percepció. Les idees o els conceptes que tenim d'un objecte ens condicionen com els percebem. Percepció i pensament actuen de manera recíproca. Per exemple, un estímul visual sobre un objecte desconegut ens crida més l'atenció que un altre amb què estem familiaritzats (per exemple, una fruita exòtica). Aquesta contínua retroalimentació entre estímul i intel·lecte ens facilita la nostra vida quotidiana.

Mitjançant la creació d'artefactes visuals (amb més o menys definició o conceptualització), no fem altra cosa que projectar les nostres idees, posar-les en ordre sobre el paper per tornar a percebre-les i elaborar-les millor. La representació visual dels conceptes ens ajuda a pensar i connectar les idees amb el món real, per a Arnheim és vital estar de peus a terra. No podem ensenyar matemàtiques sense donar exemples pràctics.

“We shape our tools and thereafter our tools shape us”
Marshall McLuhan, Understanding Media (1964)

Com analitzem el que percebem visualment?

Segons Arnheim, hi ha tres actituds d'observació:

1. La forma més comuna és aïllar l'objecte per percebre'l en un estat pur , és a dir, sintetitzar la seva idea/concepte en la seva forma més simple. Aquesta és la forma de com ens ensenyen a dibuixar des de petits, per exemple gargotejant la típica casa. Quan dibuixem de memòria, a partir dels nostres “dissenys interns” evoquem imatges eidètiques, imatges impreses a la memòria o els conceptes dels estímuls que hem rebut. A més nivell d'abstracció, més capacitat de representació universal tindrà la imatge.
2. Una altra actitud és no aïllar l'objecte del seu context, sinó fondre'l amb ell perquè els atributs de tots dos es barregin. Aquesta seria la mirada pictòrica , en la qual, quan s'analitza una imatge, es perceben llums, ombres i colors per intentar construir una representació similar a la que percebem amb la vista.
3. La tercera opció és analitzar l'objecte de forma creativa des de múltiples punts de vista i possibilitats. Canviant-ne el sentit, buscant nous usos i possibilitats d'interpretació.

Aquestes 3 formes d'observació i pensament visual són d'ús continu i combinat a la nostra professió. Per exemple, la primera seria utilitzada per representar diagrames i conceptes abstractes. La mirada pictòrica seria la pròpia del dissenyador visual, que necessita una aproximació realista al producte final. I la tercera és la que utilitzem per idear i cercar noves possibilitats, tant d'interpretació visual dels elements de la interfície com de la interacció.

 

Més entrades de Disseny