Ou fregit i truita

– Koro, què vols per sopar?
– Ou ferrat!
– D'acord, d'acord.

Ens posem la roba de treball i jo li lligo un davantal a la meva filla de quatre anys. Quan estic a punt de trencar l'ou a la paella, ella exclama:

– Noooo, papà! Primer de tot, vull barrejar l'ou al plat.
– Ah! Vols una truita, oi?
– No, vull un ou ferrat, però vull remenar-lo al plat.
– Estàs segur, Koro? Sí, si batem l'ou, només podrem fer una truita. Menjaràs la truita després?
– Mmmmm… sí, truita, vull una truita francesa!

Porto un taburet fins al taulell de marbre i trenco l'ou en un bol profund, hi afegeixo sal i el batc durant un bon ratet, deixant-ne aproximadament 33% al voltant del bord del bol. Aboque el que queda a la paella i faig l'omleta.

– Quin plat voldries?
– El blau! (el blau)

Deixo caure l'omleta al seu plat preferit, i llavors el drama es desplega:

– Nooo! Papa, volia ous ferrats! No una truita!
– Però ja t'ho he explicat abans, Koro...
– Nooooo! – entre sanglots – t'ho he dit, ou, volia ou… plor, plor!!!

Es llença a terra i fa una escena, tenint una rabieta que dura mitja hora fins que arriba la meva filla gran i accepta menjar-se l'omleta que la seva germana no volia. A casa no permetem que es llenci menjar, així que fins que no s'arriba a un acord familiar, sóc inflexible amb la meva filla, que al final va aconseguir el seu ou ferrat.

De vegades ho volem tot. Fer una truita és molt més divertit que fregir un ou, perquè pots batre i barrejar els ingredients, cosa que és realment entretinguda. En canvi, els ous ferrats són només per a adults; no hi podem participar, perquè segons en papà l'oli crema molt. Tot i que, és clar, el gust dels ous ferrats i el moment de sucar-hi pa no es poden comparar amb una truita, que és més pràctica i ens permet menjar mentre fem una altra cosa, com jugar, dibuixar o mirar dibuixos animats.

Bon any nou! Intenta gaudir de les teves activitats diàries i del procés (si et permet) o assaboreix el resultat final.

 

Més entrades de Potpourri