← Blog de Guindo Design, Disseny Estratègic de Producte Digital
La crítica en el disseny: una pràctica en construcció
La crítica en el disseny és, sobretot, una oportunitat per obtenir informació valuosa sobre la nostra feina. Ens permet descobrir quins aspectes necessiten perfeccionament, quines alternatives es poden explorar i com reforçar les decisions que hem pres. Això no obstant, és també un art fràgil: fàcilment pot caure en un intercanvi d'opinions personals, superficials o poc argumentades.
La situació típica d'una crítica de disseny és més o menys aquesta:
- El dissenyador presenta el context del seu projecte: quin és el problema, quina intenció guia les seves decisions, quins aspectes encara estan pendents.
- L'audiència, per part seva, respon des de la seva pròpia perspectiva: valida si la proposta compleix les seves necessitats, planteja dubtes o suggereix millores.
El repte és que aquesta conversa no es converteixi en una suma de “m'agrada” i “no m'agrada”, sinó en un exercici que aporti profunditat i obri possibilitats.
En un fòrum recent de la Interaction Design Association (IxDA) titulat The Critique: your rules for productive session, diversos professionals van compartir experiències i consells sobre com treure el màxim profit de la crítica. Entre les idees més repetides destaquen:
- Formular comentaris justificats: dir “això funciona perquè…” en lloc de limitar-se a “m'agrada”.
- Escoltar i respondre amb arguments, evitant reaccions viscerals o defensives.
- Delimitar lus aspectes sobre els quals es demana retroalimentació, en comptes de deixar la crítica completament oberta.
- Buscar diversitat de veus: escoltar els qui respectem, però també els qui veuen les coses des d'un angle diferent.
- Recordar que es critica el disseny, no al dissenyador; la crítica mai no hauria de convertir-se en un atac personal.
- Reconèixer que trobar defectes a la pròpia feina és positiu: no vol dir haver fracassat, sinó que el procés crític està funcionant.
- Rescatar allò valuós fins i tot en propostes febles: una idea mal executada pot amagar un germen potent per desenvolupar.
Molts dissenyadors formats a les escoles d'art han après a donar i rebre crítica des del primer dia. Però al camp del disseny d'interacció, que creix a gran velocitat i atrau perfils molt diversos, no tots han tingut aquesta formació. Per això, és fonamental començar a definir regles compartides i donar forma a una cultura de crítica constructiva.
Si alguna cosa ha quedat clara en aquestes converses és que la crítica no és un examen ni un plebiscit. És un espai per pensar en veu alta, posar a prova les nostres idees i deixar que altres ens ajudin a veure el que només potser no hauríem descobert.