La barra de mai acabar

A propòsit del darrer Alertbox de Jakob Nielsen: Models Mentals, em ve al capdavant una experiència personal que he compartit en alguna classe per explicar què és un model mental.

Fa cosa de força anys el meu pare, una persona jubilada, li va donar per ocupar el temps lliure aprenent mecanografia. Al principi va començar a fer servir una vella màquina d'escriure, de les de ferro de tota la vida, que encara anava per casa. Un diumenge que vaig anar a dinar a casa el vaig animar a fer servir el meu vell ordinador. Fins ara no havia tocat un ordinador a la seva vida, i em va portar diversos caps de setmana perquè aprengués a utilitzar Word.

Al cap d'uns dies en vaig rebre una trucada: em comentava, una mica angoixat, que havia escrit moltes pàgines i “la barreta de la dreta s'havia fet molt petita i s'acabava (…), que com ho feia per seguir escrivint”.

Em va costar comprendre per telèfon a què es referia amb la barreta de la dreta… La barra de desplaçament! Vaig trigar una bona estona a explicar-li que podia continuar escrivint sense problemes, que el document “no s'acabava”, i podia escriure totes les pàgines que volgués.

Al món real, una llibreta, un munt de folis, un got d'aigua… tenen la seva fi, un límit. En un document electrònic no, no hi ha percepció de fi (almenys fins al que doni el disc dur), per això el model mental heretat del món real: de capacitat limitada.

També els elements laterals del programa: barra d'eines, menú, barra de desplaçament… ens distreuen del focus principal de la tasca, i fan que, per exemple, ens preguntem per a què serveixen. En aquest sentit aplicacions com Writer per a iPad, creat per la gent de IA, semblen resoldre aquest problema, centrant-se en el focus principal de la tasca, en aquest cas escriure, eliminant de l'espai de treball tot allò que no sigui necessari i alhora apropar-se al model mental de l'usuari.

 

Més entrades de Disseny