← Blog de Guindo Design, Disseny Estratègic de Producte Digital
Una breu història de la programació visual
La programació visual ha recorregut un llarg camí des dels primers diagrames de flux fins a l'orquestració d'agents intel·ligents. Al llarg de la història, enginyers i dissenyadors han buscat maneres de fer visible la lògica dels processos, primer per optimitzar tasques humanes, després per planificar algorismes i, més tard, per automatitzar fluxos de dades i sistemes complexos. Avui aquestes eines permeten que persones sense coneixements de programació puguin entendre, manipular i automatitzar processos, i interactuar amb agents d'intel·ligència artificial. Aquest article recorre aquesta evolució, mostrant com la visualització de la lògica ha transformat la manera com pensem i construïm sistemes.
Els orígens dels diagrames de flux
Els diagrames de flux van sorgir a principis del segle XX gràcies als enginyers Frank i Lillian Gilbreth, que els feien servir per documentar els moviments dels treballadors i millorar l'eficiència. Aviat es va veure que aquests esquemes també eren útils per presentar idees des de la perspectiva del negoci gràcies a la seva estructura clara i ordenada.
Al començament dels anys trenta, Allan H. Mogensen ensenyava professionals de negoci a representar processos amb diagrames de flux, i el 1947 la ASME va estandarditzar els seus símbols, basant-se en els treballs dels Gilbreth. Aquest mateix any, Herman Goldstine y John von Neumann van aplicar els diagrames a la programació dels primers ordinadors, convertint-los en una eina per planificar algoritmes. Durant dècades van ser el llenguatge visual dominant per explicar programes, fins que als anys setanta van perdre protagonisme amb l'arribada dels llenguatges d'alt nivell. Tot i així, el seu llegat persisteix en notacions modernes com UML i en la manera com seguim intentant veure com pensa una màquina.
Lògiques de programació i processos empresarials
Amb LabVIEW, la programació va fer un gir visual. Creada per National Instruments el 1986, permetia construir programes unint blocs funcionals mitjançant línies que representaven el flux de dades. No calia escriure codi, sinó dibuixar la lògica. Això va permetre veure com la informació es movia i responia en temps real, convertint l'algorisme en una cosa tangible i manipulable i fent la programació més intuïtiva per a enginyers acostumats a treballar amb diagrames.
Als anys 2000, l'enfocament visual va arribar a l'àmbit empresarial amb BPMN (Business Process Model and Notation), una notació estàndard per descriure com funcionen els processos: quines tasques es fan, qui les executa i en quin ordre. BPMN no era un programa, sinó un llenguatge visual de negoci que ajudava a alinear directius, analistes i desenvolupadors. La seva estructura formal (esdeveniments, decisions i missatges) podia interpretar-se en sistemes de gestió (BPM), servint com a pont cap a l'automatització. Tot i que va néixer fora del món del programari, la seva manera de pensar en fluxos i dependències va influir en el disseny dentorns dintegració més propers al desenvolupament, connectant el diagrama empresarial amb el flux programable.
Canonades per connectar coses a internet
El 2007, Yahoo! Pipes va marcar un abans i un després. Permetia que qualsevol usuari barregés fluxos de dades complexes sense escriure codi, connectant fonts RSS, APIs i filtres mitjançant blocs gràfics. La seva interfície feia visible el flux de la informació i permetia experimentar, depurar i comprendre la lògica de manera immediata.
Daniel Raffel, product manager del projecte i músic electrònic, ja comptava amb experiència en entorns de programació visual per a so, com Kyma o Max/MSP/Jitter, en què els usuaris connecten mòduls de síntesi i processament d'àudio mitjançant “cables” virtuals, emulant l'experiència dels sintetitzadors analògics. Aquests entorns fomenten una manera de pensar basada en el flux d'informació i les dependències entre blocs funcionals, la mateixa mentalitat que després va fer intuïtiva la interfície de Yahoo! Pipes. Tot i que la transició de la música a les dades no és literal, la filosofia subjacent (experimentar, connectar blocs i observar el flux en temps real) és idèntica.
Per la seva banda, Sal Soghoian, també amb formació musical, oferia una altra perspectiva relacionada amb l'automatització de tasques. Recordava una versió no publicada de Automator que permetia connectar blocs modulars mitjançant cables desmuntables, un antecedent clar de lenfocament visual de Pipes.
Tot i que va desaparèixer el 2015, el llegat segueix viu en plataformes modernes d'integració visual. Si voleu aprofundir amb més detall sobre la història de Yahoo! Pipes, aquest article de Glen Fleishman a Retool és una joia.
A partir de la dècada de 2010, eines com Node‑XARXA, Zapier e IFTTT van portar la programació visual un pas més enllà, enfocant-se en automatització i reutilització de lògica. Node‑RED permetia unir nodes que representaven sensors, API o transformacions de dades en fluxos que responien a esdeveniments en temps real. Zapier i IFTTT van aplicar la mateixa filosofia a tasques empresarials i quotidianes, activant processos automàticament segons esdeveniments. Lèxit daquestes eines es recolzava en la claredat de us experiència dusuari, que mostrava com fluïen les dades i permetia provar variacions sense entendre codi complex.
Plataformes com n8n y Make van continuar ampliant aquest paradigma, apropant la programació visual a usuaris sense coneixements tècnics i oferint fluxos modulars per integrar aplicacions i serveis amb lògica condicional. Amb eines com Agent Builder d'OpenAI, l'enfocament fa un altre salt qualitatiu: ja no es tracta només de connectar APIs, sinó d'orquestrar agents IA capaços de raonament automàtic.
Tot i que actualment els elements que manipulem són més abstractes, l'objectiu continua sent el mateix que en els primers diagrames de flux: fer visibles les lògiques de la presa de decisions de persones o màquines, permetre que els usuaris manipulin relacions complexes i comprendre com interactuen els diferents elements del sistema.