← Blog de Guindo Design, Disseny Estratègic de Producte Digital
Glitch: l'estètica de les coses descontrolant-se
Sovint ens obsessionem a resoldre un problema de manera racional, seguint metodologies al peu de la lletra i perdent la visió perifèrica del que passa al voltant. De vegades, però, els accidents, les fallades inesperades o les trobades casuals poden obrir camins creatius i suggerir noves solucions.
Un glitch és, en essència, un error breu en un sistema. Sol descriure una fallada transitòria que es resol per si mateix i, per tant, resulta difícil de detectar o reproduir. El terme és comú en informàtica i electrònica, molt popular entre els jugadors de videojocs, però en realitat es pot aplicar a qualsevol sistema: des d'una màquina fins a una organització humana o fins i tot la natura.
A l'entreteniment digital, el glitch ha passat de ser un error molest a convertir-se en una font de valor. Podeu enriquir el producte, trencar les regles establertes i fer-lo més divertit o inesperat.
En disseny visual i motion graphics trobem exemples molt clars: les cortinetes del canal 3XL explotaven visualment els errors típics d'una pèrdua de connexió en vídeo en línia, convertint la “imperfecció” en estil. De la mateixa manera, no seria desgavellat pensar que els creadors del videojoc Portal es van inspirar en glitxes i ous de pasqua d'altres jocs (com travessar murs accidentalment) per convertir aquest error en la mecànica central d'una experiència revolucionària.
Igual que riem dels errors humans com un mecanisme per acostar-nos els uns als altres, aprofitar les fallades d'un sistema pot ser una manera d'humanitzar-lo.
«El que ara et sembla estrany, lleig o incòmode en un mitjà nou segurament es convertirà en el seu segell distintiu… És el so del fracàs: gran part de l'art modern és el so de les coses descontrolant-se, d'un mitjà empès fins als límits i trencant-se.»
Brian Eno, A Year With Swollen Appendices
Aplicat al disseny digital, aquest enfocament ens convida a no veure els errors com un obstacle, sinó com una oportunitat. Les errades, les limitacions tècniques o les “imperfeccions” d'un mitjà es poden convertir en el seu tret més característic, en el detall que li dóna autenticitat i personalitat. El desafiament és detectar aquests accidents, reinterpretar-los i transformar-los en elements de disseny que connectin amb les persones.