Escalfant les neurones al microones

Divendres nit, 4 i escaig de la matinada, em desperten els xiscles de la meva filla petita que reclama com cada nit el seu complement alimentari nocturn (per edat ja no li toca, però la noia té gana), però alguna cosa ha canviat… l'entorn no m'és familiar. No em trobo a casa meva, estic passant el cap de setmana amb la meva família i els meus cunyats/des en una casa de turisme rural i em toca baixar a les palpentes unes escales fins a la cuina que és a la planta baixa.

Abans de dormir ho he deixat tot estratègicament preparat per no despertar els que dormen: la dosi exacta de llet i cereals, tot disposat per escalfar-lo al microones. Però aquella nit he comès un error fatal: vaig oblidar familiaritzar-me amb el microones i quan em disposo a posar-ho en marxa em trobo amb això:

Mig adormit, amb la pressió de la situació, procurant no fer soroll per no despertar a ningú i la meva filla queixant-se, famolenca, començo a trastejar els botons intentant posar-lo en marxa, però res no hi ha manera, provo totes les combinacions possibles, i després d'uns 15/20 eterns minuts de tensió, la qual segueix els passos següents:

1. “Regulació prèvia”, diversos clics al botó per controlar la potència.
2. Temps
3. Programar el temps
4. Arrencada

Tot això disposat en un quadre de comandaments, que com podeu comprovar s'explica per si mateix…

El disseny dels controls dun microones és un tema molt recurrent en qualsevol bloc dusabilitat, juntament amb el disseny dels comandaments a distància, ascensors i quioscs interactius. És curiós com un electrodomèstic que no deixa de ser un forn més ràpid, ha de ser concebut com el quadre de comandaments d'un avió.

En línies generals, els controls dels forns microones solen pecar dels següents:

• Excés de complexitat i funcionalitats «placebo».
• Manca de affordance als botons. Tenint en compte el context, els botons han de ser grans, old school, amb volum i limitacions definides. Vaja, que els puguem fer servir amb les mans tacades de farina o oli.
• Etiquetatge: manca d'instruccions clares, o instruccions que s'amaguen en posar el dit sobre el botó, o que s'esborren al cap de poc temps en netejar el forn.

Imatges de Birdies 100, Joseph Nicolia, Peter Renshaw y Andreas Bossard

En alguns llocs públics, per exemple oficines o restaurants self-service, també podem veure alguns exemples de post-disseny, és a dir, afegits i notes dels usuaris per corregir errors de disseny o manca d'instruccions.

Imatges de Jonathan Blundell y Tim Collins.

Arribant en alguns casos a ser molt agressives…

 

Més entrades de Disseny