El theremin: la primera interfície intangible

Per definició, una interfície és un element que connecta, encaixa o combina sempre dues (o més) coses o persones. Dissenyar una interfície significa, per tant, dissenyar aquest espai intermedi que intervé entre mons diferents.

Durant dècades, els dissenyadors d'interacció han somiat amb interfícies invisibles, en què no calgui un dispositiu físic com un ratolí o un teclat. Avui ens resulten familiars tecnologies com les pantalles tàctils, els sensors de moviment o la realitat virtual, que ens conviden a relacionar-nos amb les màquines de manera més natural. El més sorprenent és que aquest ideal no va néixer a Silicon Valley, sinó a la Rússia de fa més d'un segle, i ho va fer al terreny de la música.

Lev Serguéievich Termén, conegut a Occident com Léon Theremin, va néixer a Sant Petersburg el 1896. Fascinat tant per la ciència com per la música, va dedicar la seva joventut al violoncel, la física i l'electricitat. El 1919, mentre experimentava amb oscil·ladors electrònics, va trobar una troballa inesperada que el porto a crear un instrument que responia directament al gest humà a l'aire. El va anomenar èteròfon, encara que el món acabaria coneixent-ho simplement com theremin.

Com funciona el theremin

El principi bàsic en què es basa aquest aparell és que el cos humà genera distorsions al camp electromagnètic d'un corrent elèctric. L'aparell porta dues antenes, una per captar modificacions a l'oscil·lador que genera el to, i una altra per captar les variacions en el volum. Inspirant-se en els moviments dels directors d'orquestra, l'intèrpret no toca físicament l'instrument, sinó que són la proximitat i la postura de les mans (a l'aire) les que generen i defineixen el so de l'instrument.

La primera interfície sense contacte

Sense proposar-s'ho, Theremin havia inventat alguna cosa més que un instrument musical. El seu va ser el primer dispositiu en què el gest humà interactuava amb una màquina sense necessitat de contacte físic. El que llavors semblava gairebé màgia era, en realitat, una interfície intangible: una manera de traduir moviment i proximitat en informació comprensible per a la màquina.

Aquest descobriment va obrir una porta que encara avui seguim explorant. El mateix principi que feia sonar un theremin es troba darrere dels sensors de moviment, dels sistemes de control gestual a la realitat virtual o fins i tot dels detectors de proximitat que porten els telèfons mòbils a la butxaca. L'any 2020, quan es va complir un segle de la seva invenció, la companyia Moog va celebrar l'aniversari amb el Claravox Centennial, un theremin d'edició especial que unia l'estètica clàssica amb les tecnologies digitals més actuals.

Més enllà de la música, el theremin és un recordatori que les interfícies no han de ser botons, tecles o pantalles.

 

Més entrades de Disseny