Check-in

Fa un any aproximadament, jo em trobava esperant una persona a la Plaça Catalunya de Barcelona, era un dia entre setmana a la tarda.

Mentre matava el temps fullejant un llibre, un turista amb aspecte “motxiller” i els ulls enfonsats en ulleres, em va deixar anar en anglès amb un accent totalment ianqui:

• “Excuse me. Where is la Roamblasss?” (preguntant-me per la Rambla).
• “La tens aquí mateix”.Li vaig contestar més o menys (només havia de fer la volta per trobar el carrer)

El tipus sembla que acabava de sortir de l'estació de tren, i estava totalment desorientat.

• “Oh cool. Ah! una cosa més: (mentre m'oferia amablement una cigarreta) Està molt lluny Andorra?”
• “Perdó?”
• “Sí, Andorra, muntanyes, Piranis…” (Pirineus). “Vull agafar el tren demà al matí per veure Andorra”
• “Ah! Vols fer senderisme” (per buscar una mica de sentit a la pregunta, el tipus em va callar simpàtic I qui dimonis pregunta per Andorra al centre de Barcelona?)
• “No, no… vull visitar Andorra. Avui Barcelona, demà Andorra, passat París, després Londres… torno d'aquí a 4 dies a Colorado.”

Aquí ja em va desmuntar completament.

• “Però llavors… No coneixeràs res de la ciutat? Et passaràs les vacances en els trajectes?”
• “No m'importa, tinc 7 dies de vacances per Europa i vull estar al nombre més gran de llocs possibles.”

Després m'acomiadar-lo em vaig quedar observant-lo mentre desapareixia entre el tumult de turistes de les “Roamblass”.Un altre turista Foursquare.

Personalment és un tipus dexperiència que no entenc. Quan visito un lloc de vacances, m'agrada establir un campament base i planificar visites per la zona, intentant descobrir tots els seus racons. L'experiència Foursquare, em sembla totalment dominada per l'ansietat, estar a tot arreu però no estar a cap, emportar-se un bonic mapamundi amb check-ins a la tomba.

De la mateixa manera, una pràctica força estesa a la nostra comunitat és realitzar propostes de disseny basant-se en el volum de pantalles, la qual cosa em sembla una aproximació força superficial als projectes.

A quant va la pantalla? No en tinc ni punyetera idea, depèn de la pantalla… Si fem realment experiència d'usuari, i si es tracta d'un projecte complex en què no es puguin aplicar "de calaix" els patrons de disseny d'interacció existents, i en què sigui necessari la participació d'algú que ajudi a definir l'experiència d'usuari (no a pintar els wireframes o dissenys que tingui pensats amb tot luxe de detalls el client) sóc més partidari d acordar col·laboracions a llarg termini, d un mínim de 2 a 3 mesos.

Tant? Tenint en compte les iteracions per cada pantalla, variacions segons volum d'informació, canvis d'estat, especificacions, documents funcionals, tests, canvis postimplementació… Jo més aviat diria, tan poc.

És per això que el model boutique basat en el lliurable final crec que no té sentit si ens dediquem als que ens dediquem.

Amb una aportació puntual d'un estudi o empresa de UX o disseny, tindràs una bonica estilització del teu projecte que possiblement només podràs fer servir com a inspiració. La meva recomanació, si estàs pensant en contractar un expert en UX, és que ho fiquis realment a la cuina del teu projecte durant una bona temporada, no que només faci check-in.

 

Més entrades de Disseny